Records dispersos #2 (en Mariano)

En un dels concerts de presentació del disc que vam fer a la Casa Tortadès va venir en Mariano. Va ser una sorpresa. Ens vam saludar just abans de començar. Es va asseure a primera fila i vam fer tot el concert. Aquell concert l’acabàvem fent El riu, el poema de Les coses que et fan falta i Arrenca el vol. La gent va aplaudir molt.
Després de saludar amb el grup, la gent es va començar a aixecar, ell va venir cap a mi i em va abraçar. Li vaig preguntar si li havia agradat, i em va contestar que sí, que li havia agradat molt.

Records dispersos #1 (Festival de Pedralbes)

El dia que tocàvem al Festival de Pedralbes en Garfunkel va fer parar les nostres proves de so perquè deia que el molestàvem. Ell en teoria ja havia d’haver acabat les seves, però les va allargar una hora més. Un cop va haver acabat, nosaltres vam poder començar les nostres, però només quedava mitja hora perquè comencéssim el concert.
Les vam fer tan ràpid com vam poder i vam marxar, la gent ja anava arribant. Al cap de poc vam sortir per començar el concert. Vaig començar jo sol amb Cor de blat, i en el moment en què entrava tota la banda, vaig veure com els meus pares arribaven del fons i s’asseien en una de les taules. No m’hauria imaginat per res que vinguessin. Això em va fer somriure i estar content durant tot el concert.

Ser interessant

Ser interessant
com un
rinoceront.
Tenir presència
com un puto rinoceront.
Atrapar-te l’atenció,
mantenir-te atent
com uns ulls de rinoceront
mirant-te.
Entre un arbre i els seus ulls.
Caqui.
Entre els ulls i l’arbre.
No entens això del caqui,
penses, estàs inquiet,
però recordaràs la merda aquesta del
Caqui,
perquè tinc atrapada la teva atenció
com un rinoceront
amb la seva banya immensa
a la punta del nas.
Calcetes.
Una banya molt grossa
i uns ulls mirant-te.
Et dic la merda aquesta
Calcetes.
M’ho puc permetre.
Et tinc quiet i atrapat,
i acabaràs de llegir això
fins que digui
Beixamel,
perquè tinc la teva atenció
i sé perfectament
què t’interessa.

Bondat senzilla. km 8

Ja han passat vuit mesos des que va sortir Bondat senzilla, i amb el canvi d’any, sempre està bé mirar enrere. L’any passat en aquesta època estàvem gravant, i tot el procés, però sobretot la mescla amb en Joel, va ser una de les millors experiències que he viscut. Em sentia molt emocionat d’estar preparant aquestes cançons i de com estaven quedant. Descobrir la professionalitat d’en Joel Condal va ser impressionant i tots els dies a l’estudi d’en Marc Parrot van ser d’una intensitat molt forta.

Em sento molt orgullós de tots els músics que m’han acompanyat amb tot això, en Nabil, l’Albert, l’Esteve, i més endavant en Ferran. Molt bones persones que, a més, toquen de puta mare. Amb ells hi he compartit totes aquestes alegries i moltes hores de feina.

El fet de començar a treballar amb RGB era il·lusionant, podia passar qualsevol cosa. I l’etapa de concerts i entrevistes que va venir a l’estiu va ser genial. Els concerts de presentació a El so de les cases, El Festival de Pedralbes, el de Música Viva, el de l’Esquerda… en tinc molt bons records.

Haig de dir, però, que me n’esperava més… Més concerts, més escoltes… On sou gent? Doncs bé, això l’únic que vol dir és que toca treballar més i millor, i em sembla fantàstic, perquè és el que tinc ganes de fer.

Aviat vindran nous vídeos en directe, un videoclip que estem preparant, i a la que puguem, noves cançons. Amb la certesa de que quan les coses es fan amb l’ànima, finalment arriben on han d’arribar.

Sempre amb aquestes coses al cap, el 2018 comença com tots els altres.
Moltes gràcies a tots els que m’aneu seguint i us escolteu això que faig. Bon any!

La gent que és un trunyo

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don’ l’esquena
quan n’esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.

Guillem Ramisa i Guillem Roma – Quant amor tens a dins?

Fa una setmana vam fer un concert junts jo i en Guillem Roma. Una experiència molt guai que va servir per coneixens i descobrir la música i la manera de treballar que tenim cadascú. Curiosament amb en Guillem Roma m’ha unit des de fa temps la semblança del nom i cognom. La gent ens sol confondre per això i perquè som de la mateixa zona. Va com va. Aquest any havíem de treure el disc amb poques setmanes de diferència i vam decidir fer un vídeo per explicar que no érem la mateixa persona XD. Sempre ha set molt fàcil entendre’m amb ell perquè és molt bon tiu.

De tot plegat n’ha quedat aquest vídeo que vam fer uns dies abans del concert, tocant Quant amor tens a dins?. Aquí el teniu.

RODA: three poems of Guillem

RODA: three poems of Guillem” és un petit curtmetratge que va fer el meu amic Kyu Jun Cho, director coreà, durant la seva estada a casa meu l’estiu de l’any passat.

El curtmetratge ha estat seleccionat per el festival de cinema Japonès Kogurebito i aquests dies està en la fase de votacions!
A la història ens hi trobareu a mi, a la Marta Penalva, i a varis dels meus poemes i cançons.

• Podeu votar donant-li de 1 a 4 punts, per fer-ho heu de clikar al botó “i” de dalt a la dreta •

GRÀCIES!

Aquí teniu la web del festival amb la resta de propostes: http://www.kogurebito.jp/2017vote