El final

Les coses s’acaben. Arriben fins al canto d’un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s’acaben i moren, apaguen una estrella.
Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen.
Ara, aquest meu viatge també s’acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida em plega i em guarda un altre cop.
Viatjar serveix per no trobar mai el lloc. Per arribar perdudíssim al lloc de sempre. He estirat el món un tros més. Ho he empetitit tot. I tinc molt menys clar què m’importa.
Avui tinc ombres doblegant-se’m dins. No estic tranquil.
M’espera un viatge molt llarg fins a casa, i allà m’hi espera el cartró de sempre. M’hi espera el cartró de sempre. I no estic tranquil. Tinc una amenaça a dins. Un gos bordant lligat a una cadena tensa. Un gos que em mataria si pogués arrencar aquesta cadena tensa. Una cadena tensa com una mandíbula.
Avui tinc una amenaça a dins.

(Hong Kong, 30-08-15)

Encara tinc les mans

Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l’aire net a la mirada.

Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure’t.

Tinc l’estol d’ocells al pit,
el desig d’entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.

El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.

Fer-me transparent

M’encanta estar perdut en un punt remot del món, sense cap conexió amb ningú.
M’encanta pensar que podria desapareixer. Fer-me transparent. I no passaria res.
M’encanta estar separat de tot, imaginar-me petitíssim en un punt del mapa. Sense identitat, sense que em puguin venir a buscar. Del tot transparent.

(Hiroshima, 29-07-2015)

Que no s’acabi mai

Sabem que no pot ser,
que serà millor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Hi ha la resta del món
i l’allau entre tu i jo,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Ens hem despedit tants cops
que és menys trista la tristor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Que no s’acabi mai,
que és cristal·lí com sempre.
És sincer i és ple de foc
com ho va ser el primer cop.
Hi ha tot el que cal fer
i el que serà millor,
però que no s’acabi mai

aquest últim petó.

Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) – Marxar

El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l’Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d’uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d’Àustria; havia penjat l’esbós amb el nom de “Les muntanyes d’Àustria“. I la lletra la vaig fer estant (i just al tornar) als Estats Units. El primer vers el tenia clar des del principi: “Al marxar tot se’n va“. Viatjant amb tren o amb bus, al mirar per la finestra, sembla que sigui el paisatge el que marxa cap enrere. Això em feia gràcia perquè de fet, al marxar, les coses s’allunyen de tu i les pots veure des d’una distància nova.

La col·laboració amb l’Ernest Crusats va sorgir del festival benèfic de la Creu Roja “Junts Sumem”, a l’Atlàntida de Vic. Allà jo i ell vàrem actuar junts i aquesta va ser una de les cançons que vam preparar. Des del primer moment vaig pensar que els seus coros hi quedaven genials.
No cal que digui que per mi és tot un orgull poder cantar una cançó amb l’Ernest. El considero un amic important i penso que és un gran artista.

Marxar

Al marxar
tot se’n va
només tens

el que sens

i els records
de la gent
sort n’hi ha
d’estimar

Aquest sol
hi és per tots

tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc

arribar a tocar

Vas marxar
i tot se’n va
però sort n’hi ha
d’estimar.

 

VERKAMI pel Nou Disc

He creat un projecte de Verkami per afrontar els costos econòmics del nou disc.
Ara mateix la gravació del disc està força avançada; estem fent les veus, però ens queda tota la mescla, màster i edició per davant.
El disc consta d’onze temes que van del folk més tranquil a ritmes més pop, passant pel reggae o per temes recitats.
Feu un cop d’ull al projecte, veureu que hi ha diferents packs per fer aportacions. Espero que us sembli interessant!

Amor perenne

A tu
t’estimo,
com s’estima un dia clar.
T’estimo
quan et veig indefensa
i quan et puc ajudar.
T’estimo
quan la il·lusió et brilla a dins
i quan em dius “sóc tan feliç”.
T’estimo
com s’estima a un riu,
o el sol que el fa brillar.
A tu t’estimo

com s’estima un dia clar.

El crític-larva

Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d’orina amb el que et faig “canasta”
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d’intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.

Divagacions sobre l’art

Com deia en Miquel Martí i Pol, a vegades s’obre la porta i ho veiem tot molt més clar; coses que durant molt de temps no podíem veure per manca de perspectiva.
L’art és transmetre una energia, i hem de saber quina energia tenim per transmetre.
Tinc molts amics fent art, i molt pocs aconsegueixen fer res que valgui la pena; res que sigui intrínsecament art. Puntualment algú troba l’essència, la puresa, en una peça. Això requereix una idea pura, però sobretot una interpretació pura.
És impressionant veure el pilot de temps que arribem a perdre tots fent coses que no van a parar enlloc; coses que ja d’entrada comencen en mala direcció. És impressionant el pilot de pensament que es pot edificar en justificar fracassos, o en organitzar una obra o un espectacle sense essència.

Sobretot la falta de perspectiva fa que es canalitzi força en mala direcció. Que fàcil seria si ho poguéssim veure des de fora…

(Text escrit el novembre de 2014)

Comencem a gravar

Aquest cap de setmana comencem a gravar el que serà el meu nou disc. És un projecte personal, però compartit amb uns músics dels que em sento més que orgullós; en Bernat Gurt, en Pau Sitjà i en Jordi Crosas.
Ara són aquells moments de voler controlar tots els detalls, però sempre apareixen nous detalls que t’havien passat per alt. Nous punts de vista. Nous errors…
També és el moment on es concentra tota la il·lusió, perquè tot pot arribar a quedar tan bé com siguem capaços d’imaginar, encara està per fer.
Demà ens hi posem. Ho gravarem al local de la iaia, amb en Turre (Jordi Torrents) i això ens fa més que feliços.
Ja us anirem informant…