Senyals de vida

Ep! fa dies que no escric res al bloc i hauria de donar senyals de vida. Aquests dies estic treballant molt en vàries coses diferents que espero que ben aviat vegin la llum.
Per una banda estem preparant les traduccions de “Deu mil tardes” al castellà i a l’anglès. Això em fa especial il·lusió, perquè de ja fa anys que tinc tot d’amics amb qui no hi puc compartir el que escric per culpa de l’idioma. Traduir la poesia és tot un repte, cada idioma té expressions pròpies i úniques i és un treball laboriós, però per sort m’ajuda gent més que preparada.

D’altre banda, amb en Godai Garcia estem preparant vàries coses amb la intenció de fer més actuacions d’Els homes que parlen sols. L’últim dia, a l’ETC, vàrem quedar més que contents, però amb ganes de més. Ens agradaria que no es quedés aquí.

I per últim les cançons: aquests mesos bàsicament m’estic dedicant a escriure lletres. Amb en Bernat, en Pau i en Jordi estem preparant les cançons per gravar el disc i aquest març finalment començarem a gravar les bateries; ho farem al local de La Iaia, acompanyats d’en Turre (Jordi Torrents), que ens ha donat aquesta gran possibilitat i ens ha fet més que feliços.
A tot això s’hi afegeixen arreglos per la BSO de SOMEHOW, que ens encantaria que es pogués veure aquest estiu al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, i poemes que tinc a mig fer i espero penjar aquí alguna hora o altra.
En fi… què tal vosaltres?

Presentació de “Deu mil tardes” a Roda de Ter

Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem “Deu mil tardes” a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l’experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d’elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d’haver aconseguit ajuntar una pila d’il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l’exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.

Perdre el present

A vegades em llevo i no tinc memòria. No sé a quin moment de la meva vida estic. L’habitació està fosca i tinc els ulls tancats, i no sé a quin quarto estic; d’entre tots els quartos que he dormit al llarg de la meva vida, no sé a quin estic.
No tinc edat ni context. Començo a viure sense saber el meu present. I aquests pocs segons que passen, abans no aconsegueixo situar-me, són tan inquietants com alliberadors.

Natura morta: La tristesa de totes les coses

Totes les coses,
en algun moment,
han atrapat una mica de tristesa a dins.
Només t’hi has de fixar bé;
en aquest telèfon,
o en aquesta finestra,
tot ha estat trist en algun moment.
Hi ha una mica de tristesa a dins de cada cosa,
potser esblanqueïda pel pas del temps,
però està allà,
només t’hi has de fixar bé.
*Amb aquest poema inicio una petita sèrie de poesia anomenada “Natura morta”. Es tracte d’una sèrie de poemes dedicats a expressar el contingut emotiu que poden retenir els objecte sense vida i/o abstractes.