Amor perenne

A tu
t’estimo,
com s’estima un dia clar.
T’estimo
quan et veig indefensa
i quan et puc ajudar.
T’estimo
quan la il·lusió et brilla a dins
i quan em dius “sóc tan feliç”.
T’estimo
com s’estima a un riu,
o el sol que el fa brillar.
A tu t’estimo

com s’estima un dia clar.

El crític-larva

Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d’orina amb el que et faig “canasta”
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d’intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.

Divagacions sobre l’art

Com deia en Miquel Martí i Pol, a vegades s’obre la porta i ho veiem tot molt més clar; coses que durant molt de temps no podíem veure per manca de perspectiva.
L’art és transmetre una energia, i hem de saber quina energia tenim per transmetre.
Tinc molts amics fent art, i molt pocs aconsegueixen fer res que valgui la pena; res que sigui intrínsecament art. Puntualment algú troba l’essència, la puresa, en una peça. Això requereix una idea pura, però sobretot una interpretació pura.
És impressionant veure el pilot de temps que arribem a perdre tots fent coses que no van a parar enlloc; coses que ja d’entrada comencen en mala direcció. És impressionant el pilot de pensament que es pot edificar en justificar fracassos, o en organitzar una obra o un espectacle sense essència.

Sobretot la falta de perspectiva fa que es canalitzi força en mala direcció. Que fàcil seria si ho poguéssim veure des de fora…

(Text escrit el novembre de 2014)

Comencem a gravar

Aquest cap de setmana comencem a gravar el que serà el meu nou disc. És un projecte personal, però compartit amb uns músics dels que em sento més que orgullós; en Bernat Gurt, en Pau Sitjà i en Jordi Crosas.
Ara són aquells moments de voler controlar tots els detalls, però sempre apareixen nous detalls que t’havien passat per alt. Nous punts de vista. Nous errors…
També és el moment on es concentra tota la il·lusió, perquè tot pot arribar a quedar tan bé com siguem capaços d’imaginar, encara està per fer.
Demà ens hi posem. Ho gravarem al local de la iaia, amb en Turre (Jordi Torrents) i això ens fa més que feliços.
Ja us anirem informant…

Senyals de vida

Ep! fa dies que no escric res al bloc i hauria de donar senyals de vida. Aquests dies estic treballant molt en vàries coses diferents que espero que ben aviat vegin la llum.
Per una banda estem preparant les traduccions de “Deu mil tardes” al castellà i a l’anglès. Això em fa especial il·lusió, perquè de ja fa anys que tinc tot d’amics amb qui no hi puc compartir el que escric per culpa de l’idioma. Traduir la poesia és tot un repte, cada idioma té expressions pròpies i úniques i és un treball laboriós, però per sort m’ajuda gent més que preparada.

D’altre banda, amb en Godai Garcia estem preparant vàries coses amb la intenció de fer més actuacions d’Els homes que parlen sols. L’últim dia, a l’ETC, vàrem quedar més que contents, però amb ganes de més. Ens agradaria que no es quedés aquí.

I per últim les cançons: aquests mesos bàsicament m’estic dedicant a escriure lletres. Amb en Bernat, en Pau i en Jordi estem preparant les cançons per gravar el disc i aquest març finalment començarem a gravar les bateries; ho farem al local de La Iaia, acompanyats d’en Turre (Jordi Torrents), que ens ha donat aquesta gran possibilitat i ens ha fet més que feliços.
A tot això s’hi afegeixen arreglos per la BSO de SOMEHOW, que ens encantaria que es pogués veure aquest estiu al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, i poemes que tinc a mig fer i espero penjar aquí alguna hora o altra.
En fi… què tal vosaltres?

Presentació de “Deu mil tardes” a Roda de Ter

Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem “Deu mil tardes” a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l’experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d’elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d’haver aconseguit ajuntar una pila d’il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l’exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.