Presentació de “Deu mil tardes” a Roda de Ter

Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem “Deu mil tardes” a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l’experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d’elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d’haver aconseguit ajuntar una pila d’il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l’exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.

Perdre el present

A vegades em llevo i no tinc memòria. No sé a quin moment de la meva vida estic. L’habitació està fosca i tinc els ulls tancats, i no sé a quin quarto estic; d’entre tots els quartos que he dormit al llarg de la meva vida, no sé a quin estic.
No tinc edat ni context. Començo a viure sense saber el meu present. I aquests pocs segons que passen, abans no aconsegueixo situar-me, són tan inquietants com alliberadors.

Natura morta: La tristesa de totes les coses

Totes les coses,
en algun moment,
han atrapat una mica de tristesa a dins.
Només t’hi has de fixar bé;
en aquest telèfon,
o en aquesta finestra,
tot ha estat trist en algun moment.
Hi ha una mica de tristesa a dins de cada cosa,
potser esblanqueïda pel pas del temps,
però està allà,
només t’hi has de fixar bé.
*Amb aquest poema inicio una petita sèrie de poesia anomenada “Natura morta”. Es tracte d’una sèrie de poemes dedicats a expressar el contingut emotiu que poden retenir els objecte sense vida i/o abstractes.