Camp de batalla (Videoclip)

Aquí teniu el segon videoclip d’Ens enfilarem enlaire.
Aquesta és una cançó molt especial per mi i aquest vídeo és un gran record de la gravació del disc. Estic molt agraït a en Toni López per haver documentat aquest moment. Agraït, també, a tots els músics que hi apareixen i que van participar a la gravació.

Ens enfilarem enlaire

Ens enfilarem enlaire i ens escaparem de tot això, de la merda que ens preocupa, que ens enfonsa, que ens té encallats.
Ens escaparem de la rutina, del país, de tot el que ens fa minúsculs.
Deixarem de veure’ns insignificants i podrem estimar el món de nou.
I veurem la vida que hem viscut, el sentiment que ens ha travessat com un riu, l’amor enganxat a les coses de sempre. Les persones de sempre, que hi són des de tan enrere que sembla la vida d’algú altre. Quan era que érem allà?
De què parlàvem llavors?
El vent bufarà igual, i el vespre caurà igual, perquè són exactament el mateix. I tu i jo -que ens coneixem de sempre- no ens coneixerem de res, però farem veure que sí. Fins que se’ns emporti la nit i marxem de tot en un son profund, alliberador, llunyà. Com la mort, o com el principi.
Ens enfilarem enlaire, també, quan s’acabi tot, per última vegada. I serà impossible mirar el món i no plorar, mirar-nos i no plorar.

Ja podeu escoltar Ens enfilarem enlaire a totes les plataformes digitals i comprar-lo a la botiga online o a les botigues de discos.

Memòria de les mescles 2019

El funcionament era que en Joel feia tota la feina, després m’ho ensenyava, i jo li deia que tragués reverb. També li deia algunes altres coses. I inclús, a vegades, no li deia que tragués reverb. Però aquest era el funcionament.
Jo hi anava havent dinat, a Sant Joan Despí. La carretera era infernal, el sol escalfava com una barbacoa, però les ganes de veure les cançons acabades feien que això fos insignificant.
Arribava amb el meu portàtil dins una bossa de caldo Aneto. Amb la targeta de so i tots els trastos. M’agradava recalcar que era una estrella del rock, però que m’ho podia permetre.
Treballàvem fins les tantes. El cabron d’en Joel podia aguantar sense sopar fins a l’hora que fes falta. Jo cap a quarts d’11 començava a apretar molt fort per anar a fer un entrepà o algo.
Estàvem fets caldo, però pocs cops he set tan feliç. Em podria haver passat tota la vida així.

Una de les peculiaritats del món de la música és que té molts mons a dins; el mateix que et fa estar en un bar ple de gent i alcohol a altes hores de la nit, dos mesos abans t’ha portat a un estudi de gravació al mig del bosc, amb la calma i la llum del matí, convivint amb gent sensible. També et pot portar a negociar no saps ben bé què amb una discogràfica, o a ràdios i platós de tele on expliques les teves històries. Cada un d’aquests llocs sembla no tenir res a veure amb l’anterior i la gent que t’hi trobes, encara menys.

Tot això ho dic perquè darrere de cada disc SEMPRE hi ha una o dues persones que passen desapercebudes, gent discreta que no vol protagonisme però que són imprescindibles perquè el disc quedi bé. Són gent carregada de talent a qui els apassiona la música. Gent que no necessita que ningú els admiri o els hi digui lo bons que són. En el meu cas aquestes persones són en Jordi Torrents (Turre) i en Joel Condal, dos putos màquines que qualsevol persona que estigui al mundillo coneix, però que als altres potser no us sonen de res. Especialment vull agrair la feina d’en Joel Condal, un dels millors enginyers de so de Catalunya (per no dir el millor) que hi ha dedicat moltíssimes hores i ha fet que el disc tingui les dimensions que té. GRÀCIES.

Ara només queda esperar i veure què us sembla a vosaltres. No us podeu imaginar les ganes que en tinc.

[:ca]Guillem Ramisa & Oques Grasses – Ànima de corall[:es]Guillem Ramisa & Oques Grasses – Ànima de corall[:]

[:ca]guillem havaneres mestísses

Doncs sí! Hem fet un tema junts amb Oques Grasses. Surt al disc “Havaneres mestisses” que Grup Enderrock ha fet en motiu del 50è aniversari de la Cantada d’havaneres de Palafrugell. La veritat és que n’estic molt content, era una cosa que amb en Montero teníem pendent de feia temps i m’ha fet molta il·lusió. Ell és una de les persones amb qui més he compartit la música al llarg de la vida, fa molt temps que anem fent coses i hem tocat junts milions de vegades, però mai havíem tingut l’ocasió de gravar un tema junts amb cara i ulls. A més ho hem hagut de fer en un temps rècord i l’experiència ha set molt potent.

Aquí la teniu: Ànima de corall

[:es]guillem havaneres mestísses

Doncs sí! Hem fet un tema junts amb Oques Grasses. Surt al disc “Havaneres mestisses” que Grup Enderrock ha fet en motiu del 50è aniversari de la Cantada d’havaneres de Palafrugell. La veritat és que n’estic molt content, era una cosa que amb en Montero teníem pendent de feia temps i m’ha fet molta il·lusió. Ell és una de les persones amb qui més he compartit la música al llarg de la vida, fa molt temps que anem fent coses i hem tocat junts milions de vegades, però mai havíem tingut l’ocasió de gravar un tema junts amb cara i ulls. A més ho hem hagut de fer en un temps rècord i l’experiència ha set molt potent.

Aquí la teniu: Ànima de corall

[:]

Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d’escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena.
Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé.

No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena.
En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.

Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d’escacs. I bones converses sobre l’art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.

Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d’en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n’estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.

Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d’escriure. Decisions a l’hora d’enfocar les cançons, els noms… Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc.
Quan va venir a gravar l’Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa.

A l’estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés… Tot havia d’estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació.
La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l’últim dia que tenia per enviar les pistes a l’estudi.
Molt content, per cert, d’haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d’en Jaume i les lletres d’en Gerard Rodríguez.

Guillem Ramisa - Aquest sol hi és per tots

Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé.

Aquí teniu “Aquest sol hi és per tots“:

Comencem a gravar

Aquest cap de setmana comencem a gravar el que serà el meu nou disc. És un projecte personal, però compartit amb uns músics dels que em sento més que orgullós; en Bernat Gurt, en Pau Sitjà i en Jordi Crosas.
Ara són aquells moments de voler controlar tots els detalls, però sempre apareixen nous detalls que t’havien passat per alt. Nous punts de vista. Nous errors…
També és el moment on es concentra tota la il·lusió, perquè tot pot arribar a quedar tan bé com siguem capaços d’imaginar, encara està per fer.
Demà ens hi posem. Ho gravarem al local de la iaia, amb en Turre (Jordi Torrents) i això ens fa més que feliços.
Ja us anirem informant…