Hi ha coses urgents
com ara dir-te que t’estimo,
mirar-te als ulls abans de morir,
o tocar-te la galta amb els dits.
És urgent venir-te a veure
abans que cap guerra ens separi,
aturar una mica l’univers
i pensar que fa segles que et conec.
Perquè fa segles, n’estic segur.
En alguna vida d’abans
ja havíem fet l’amor
i havíem vist junts
postes de sol antigues
que s’estenien vermelles, cel enllà,
com amor escampat per l’aire.
En Jaume està fet de pedretes petites
que s’enfilen una a sobre l’altra,
delicades i de colors.
I construeixen mons finíssims,
molt fràgils i purs,
mons que li cauen del cap
i et cobreixen un instant,
mentre tanques els ulls
i mous el cos dins el bosc,
que ara muntanya,
que ara ocell.
I vespres marrons taquen la vall
i tot això que tant li agrada
dels gossos i els cavalls,
que se t’acosten i t’ensumen
i et fan menys home i més mirada.
Fins que la nit s’empassa el poble
i neix de nou quan ve l’albada.
Fa una setmana vam fer un concert junts jo i en Guillem Roma. Una experiència molt guai que va servir per coneixens i descobrir la música i la manera de treballar que tenim cadascú. Curiosament amb en Guillem Roma m’ha unit des de fa temps la semblança del nom i cognom. La gent ens sol confondre per això i perquè som de la mateixa zona. Va com va. Aquest any havíem de treure el disc amb poques setmanes de diferència i vam decidir fer un vídeo per explicar que no érem la mateixa persona XD. Sempre ha set molt fàcil entendre’m amb ell perquè és molt bon tiu.
De tot plegat n’ha quedat aquest vídeo que vam fer uns dies abans del concert, tocant Quant amor tens a dins?. Aquí el teniu.
“RODA: three poems of Guillem” és un petit curtmetratge que va fer el meu amic Kyu Jun Cho, director coreà, durant la seva estada a casa meu l’estiu de l’any passat.
El curtmetratge ha estat seleccionat per el festival de cinema Japonès Kogurebito i aquests dies està en la fase de votacions!
A la història ens hi trobareu a mi, a la Marta Penalva, i a varis dels meus poemes i cançons.
• Podeu votar donant-li de 1 a 4 punts, per fer-ho heu de clikar al botó “i” de dalt a la dreta •
GRÀCIES!
Aquí teniu la web del festival amb la resta de propostes: http://www.kogurebito.jp/2017vote
Aquest divendres passat vam fer una actuació amb en Roger Usart al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic, combinant temes seus i meus. L’experiència va ser molt maca i n’ha quedat aquest vídeo, que vam fer uns dies abans, com a record.
L’arbre ple de flors:
Aquí teniu la portada del NOU DISC. Es titularà Bondat senzilla i sortirà aquest 5 de MAIG.
La il·lustració és de la Júlia Olivella, a qui li agraïm molt la feina que ha fet.
Bondat senzilla constarà de 6 cançons que hem fet juntament amb Nabil El Hajji al baix, Jordi Esteve a la guitarra elèctrica, Albert Molist a la bateria i jo mateix a la guitarra i la veu.
De cop em va semblar molt absurd tot allò.
Tot aquell camp d’ortigues i gelos,
aquella espera tensa com una espina.
Era com si hagués despertat en una habitació nova
i no tingués aquell passat enganxat.
Només havia d’aixecar-me
i començar a fer coses.
(Xian, agost 2015)
Estàs fent tot de coses i no ho saps.
Ara mateix et creixen els cabells,
i les ungles,
i potser algun pèl de la barba se’t torna blanc.
I tens una cançó posada al cap
i no la pots deixar de cantar.
Tot va sol. Tot sense el teu consentiment.
Tot tu et mous sense que ho sàpigues.
Els teus pulmons s’inflen sols.
I el teu cor batega sol.
I de cop et poses a suar o estossegues
sense haver-ho decidit.
I tu no tries quan t’enamores,
ni quan t’avorreixes.
Ni el que et fa riure o t’entristeix.
Ni tan sols tries el que se t’acudeix.
Pots triar per quin camí passes, però,
i per quin no.
Et fas tranquil·lament de dia
desprotegida i bona,
i salves una mica el món
perquè estimes i ajudes
i el fas millor.
Que no et fugi mai la bona intenció
que et fa la mirada més maca.
Que no et fugi mai
el somriure salvatge
ple de fulles i tardes.
No tothom està preparat
per ser un mestre de l’arrossegament.
S’ha d’aguantar la pressió,
no posar-se nerviós
quan et queden, només,
30 o 40 euros.
Saps que, d’alguna manera o altra,
apareixerà alguna “cosa”
quan estiguis a punt de tocar fons.
Però s’ha d’aguantar la pressió.
Els mestres de l’arrossegament
es neguen a treballar 9 hores
en una fàbrica.
Van fent “històries”
i la vida tira endavant.
En parlàvem amb en Toni López;
no tothom està preparat
per l’art de l’arrossegament.
