Els dies bons

Un retall de cel
es desplega alat
a sobre les teulades.
És un blau clar massís
i ple de llum.

Jo crec que fins i tot les parets desitgen viure avui.

Els dies bons
no es poden explicar amb paraules,
però et sentia respirar
mentre dormies,
i unes ganes de no morir-me mai
m’omplien tant l’ànima,
que no sabria pas com dir-ho.

Comments: 2
  • Carla 04/05/2009 22:31

    Per fi, feia temps que n’esperava un com aquest!
    Em fa molt feliç veure que la vida et somriu, espero que de tan en tan encara poguem compartir junts algun moment.

    Fins aviat*

  • Anònim 05/05/2009 15:18

    Vaya tela…jajaja!!

    Marta

    P.D. jajajaja!!!!

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.