Els dies enlairats

Alguns dies avancen tristos,

ben bé com una gotera
que va caient del sostre.
I tu estàs allà,
assegut a qualsevol bar,
amb un dolor contingut
que no troba cap os per rosegar;
mentre el dia es va enfonsant
a poc a poc
com un vaixell.
D’altres dies, però,
s’alcen enlaire com una branca d’alzina,
i no saps perquè,
però una il·lusió infantil se t’encomana
sense cap mena d’esforç,

i gairebé sembla impossible, llavors,
el món ruïnós del dia abans.

No Comments

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.