els tons pàlids

Avui se’n va un dilluns
S’esmuny i mira enrere.

M’he llevat cada dia
I cada dia he viscut.

A vegades és tan dolça…
Dolça no és una paraula que hauria de dir jo,
Però a vegades ho és la vida.

A vegades el sol es pon
I els colors es despleguen
Com un estany de llum,

I em fa falta ben poc,
Poquíssim.
Els tons pàlids de l’hivern
Tenyeixen la boira
Com si parléssin en veu baixa.

A mi m’agrada viure,
Em tornaré a posar la cançó
I acabaré d’escriure això,

Com si passegés tranquilament.

Comments: 3
  • Anònim 02/12/2008 9:19

    M’ha sonat a Miquel Martí Pol… ; )

    Marta

  • Armen 02/12/2008 15:39

    És bonic llevar-se i llegir un poema que et desperta mostrant la bellesa del fred suau.

  • .MissTake. 03/12/2008 0:43

    i a mi m’agrada llegir-te, Guillem, és com una alenada d’aire fresc… (estic veient unes fotos per aquí…amb uns canvis de look espectaculars!) tot bé? ; )*

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.