La finestra

El cel cau a trossets petits d’aigua
i després una calma suau
s’escampa mentre els ocells volen.

El blau torna llis,
la finestra s’obre
i l’aire atravessa el cos,
com si el tenyís.

A la pantalla una foto petita de tu.
Però jo escric el món
perquè tu hi ets,

sinó, els paisatges serien roques.

Comments: 2
  • Anònim 30/08/2009 15:54

    bé, has tornat fi!

    Jaume.

  • Guillem 31/08/2009 1:04

    merci nano! veig que ja tornes a estar per aquí!

    ja quedarem un dia d'aquests!

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.