La gent que no es troba

Tota la gent que no es troba
es va cargolant en un racó
i s’asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
com si fossin fulles seques
i es trenquen a trossets.
I al cap d’un temps,
quan ja fa molt que hi són,
una ventada s’ho emporta amunt,
i el sol hi brilla com mai
i els entén i plora per dins,

i els estima profundament.

No Comments

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.