Les teves mans

– Aquest és el poema que he pensat de presentar per a l’exposició d’Artèria “ADDICCIONS” –
———————————-

M’agraden les teves mans
perquè són així tan poc fines,
i perquè si em toquen,
el món no cal que giri.

M’agraden molt els teus braços
i la teva boca,
i quan em queixalaves m’agradava molt.
Sobretot la teva boca m’agrada,
i aquests ulls tan infinits.
I la teva manera d’arribar tard i riure
i preguntar-me aviam què passa.

M’agrada
que siguis forta
i ho trenquis tot
si el cor t’ho diu.

Et busco amb els ulls
aquí en aquesta festa.
Tu i jo no ens coneixem ja
i ja no hi ets mai
on jo miro.

M’arracono al teu record,
sinó,
com es respira?

Comment: 1
  • Anònim 05/07/2009 9:58

    M'agrada força

    Marta

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.