Pausa

(…)

I un buit increïble
em fa sortir i mirar l’asfalt,
i em posa unes parets de formigó gegants
entre tu /
i jo.
I m’aparta dels somriures
i els horitzons;
tan silenciosos i envasats al buit
ara.

Aviam demà…

No Comments

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.