tardes 1

He arribat fins avui

i després m’he mort,

després m’he aixecat un altre cop

i he anat a la nevera a menjar algo.

Sonava en Bill Callahan i l’habitació era absolutament meva,

amb la finestra oberta

i la tarda allà fora.

Hi ha dies en que

no existeix ningú

i tu estàs quiet

doblegat entre els minuts,

engroguit com un moble vell.

Comment: 1
  • DaRkNeZ 10/07/2011 6:23

    WOOOW Guillem que poesia!!!!
    me encanto tu eres el que moldea los sentimientoss!!

    Soy Erik XD que genial estoy ansioso por tu proximo libro!

    <3

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.