tu

Et faré un petó,
amb els dits de cendra
i una por terrible,
perquè no en se de viure.

Espera’m una mica
i si tens temps
jo em quedo amb tu.
T’estimo,
a vegades ho somio
que t’ho dic.

Ara estic trasbalsat.
El dubte
com una navalla fina
a la planta del peu.

No se què he fet.
Perquè no hi ets aquí?
Hi ha un buit immens al meu davant.

A l’ombra
dels llavis muts.

Com si em morís
et vull despullar,
ho necessito,
com si em faltés aire.

Vine hi fes-ho,
sense parlar.

Comments: 6
  • Anònim 06/09/2009 6:07

    Noto un lleuger canvi en la temàtica… M'agrada.
    Si mai dubtes de la necessitat d'un accent, o una coma, o una "a" enlloc d'una "e", ja tens el meu número 😉

    Laura

  • Guillem 06/09/2009 11:58

    JAJAJA ja saps que ho tinc en compte. Se que et fa mal veure com algú no compleix a la perfecció l'acotadíssim sistema ortográfic.
    Jo continuo reivindicant que es faci una lletra nova per la "a" neutre, això és un infern!

  • Anònim 06/09/2009 12:25

    Aquest té nivell. M'agrada!

    Marta (la de sempre) XDDD

  • Anònim 06/09/2009 12:44

    Saps que no espero que tothom escrigui bé (de fet, a vegades, ni jo ho faig), però hi ha uns mínims… I sí, estaria molt bé crear una grafia nova per la "a" neutra, aquí has estat murri 😉

    Per cert, no em tornis a posar mai més un accent tancat sobre una "a", o m'hauré de plantejar solucions dràstiques per eliminar el nostre vincle familiar…

    Amb molt d'amor, carinyo, respecte i el que tu vulguis,

    Laura

  • absent 22/09/2009 15:44

    Sempre a lo teu tu 🙂 T'estàs posant les piles i tinc ganes de fer alguna cosa amb tu conjuntament, si t'entusiasme l'idea et diré el que he pensat… 😛

  • Anònim 27/09/2009 16:26

    Jo

    tanco els ulls

    mentre em fas un petó

    i la por

    s’esmunyeix per l’aigüera.

    Sento l’amargor

    a la gola

    quan et suplico que marxis.

    Escric

    perquè la veu se m’entrebanca

    i tu segueixes darrera la finestra

    com si jo encara hi fós.

    Pero hi ha coses

    que el temps empolsina.

    El maleter del cotxe

    segueix sent un gran caos.

    Encara somio aquells somnis,

    i l’aigua sobre la tauleta

    s’ha acabat.

    Recordo el sabor

    de la teva pell,

    passejo els dits

    entre els teus cabells

    i la olor que s’hi amaga

    m’enbogeix.

    Imagino que em travesses

    com si jo no existís,

    que no em sents?

    gira’t

    sóc aquí.

    I quan obro els ulls

    ja no hi ets,

    la por m’esta abraçant.

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.