Bondat senzilla. km 8

Ja han passat vuit mesos des que va sortir Bondat senzilla, i amb el canvi d’any, sempre està bé mirar enrere. L’any passat en aquesta època estàvem gravant, i tot el procés, però sobretot la mescla amb en Joel, va ser una de les millors experiències que he viscut. Em sentia molt emocionat d’estar preparant aquestes cançons i de com estaven quedant. Descobrir la professionalitat d’en Joel Condal va ser impressionant i tots els dies a l’estudi d’en Marc Parrot van ser d’una intensitat molt forta.

Em sento molt orgullós de tots els músics que m’han acompanyat amb tot això, en Nabil, l’Albert, l’Esteve, i més endavant en Ferran. Molt bones persones que, a més, toquen de puta mare. Amb ells hi he compartit totes aquestes alegries i moltes hores de feina.

El fet de començar a treballar amb RGB era il·lusionant, podia passar qualsevol cosa. I l’etapa de concerts i entrevistes que va venir a l’estiu va ser genial. Els concerts de presentació a El so de les cases, El Festival de Pedralbes, el de Música Viva, el de l’Esquerda… en tinc molt bons records.

Haig de dir, però, que me n’esperava més… Més concerts, més escoltes… On sou gent? Doncs bé, això l’únic que vol dir és que toca treballar més i millor, i em sembla fantàstic, perquè és el que tinc ganes de fer.

Aviat vindran nous vídeos en directe, un videoclip que estem preparant, i a la que puguem, noves cançons. Amb la certesa de que quan les coses es fan amb l’ànima, finalment arriben on han d’arribar.

Sempre amb aquestes coses al cap, el 2018 comença com tots els altres.
Moltes gràcies a tots els que m’aneu seguint i us escolteu això que faig. Bon any!

La gent que és un trunyo

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don’ l’esquena
quan n’esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.

La crítica de L’Escriba

Una de les crítiques més maques que va sortir quan vaig treure Bondat Senzilla aquesta primavera passada, va ser la del portal web cultural L’Escriba.cat, feta per Sílvia Plana. Avui em ve de gust compartir-la aquí amb tots vosaltres:

“En Guillem Ramisa és una d’aquelles persones que escriu des de dins, que tot el que surt de la seva ploma neix directament de la seva ànima. I projecta els pensaments més profunds d’una manera molt senzilla i sincera. Parla de coses de veritat, de debò, que serveixen per tirar endavant la vida i amb la vida.

Llegiu els seus poemes, escolteu els seus poemes musicats, sentiu les seves músiques, contempleu les seves il·lustracions, remeneu el seu blog. Tot està impregnat de senzillesa, una bonhomia original que avui en dia costa de trobar en persones i en lletres. Gaudiu de cada una de les perles que ens deixa, que es van fonent poc a poc per dins i imprengen l’ànima de bondat (¿Què et dóna i què et pren la teva ambició?).

Hi ha moltes maneres d’arribar fins a l’ànima d’en Guillem Ramisa. De fet, divendres passat va treure el seu nou disc, Bondat senzilla, però al darrere hi ha molta feina: Aquest sol hi és per a tots, Deu mil tardes, El món ample…”

Recull de premsa sobre Bondat Senzilla

En aquesta entrada adjunto algunes de les entrevistes que m’han fet aquest estiu sobre Bondat Senzilla. Està sent un plaer presentar aquest disc.

· iCat, Els experts:


· Rac 1, Via lliure:

· Catalunya Ràdio, El Suplement: 

· RNE 4, Catalunya Exprés (minut 29):

 

· Cadena Ser, Soroll (minut 22):

· L’escriva: http://lescriba.cat/guillem-ramisa-bondat-senzilla/

BONDAT SENZILLA

El maig de 2017 Guillem Ramisa ha publicat Bondat Senzilla. Un homenatge a la bona intenció i a la gent que ens fa la vida més agradable. Es tracte d’un disc que obre terrenys variats, des del reggae fins al folk o el rock. Amb un univers poètic propi i proper.
En aquest disc la incorporació de vents i percussions ha obert noves sonoritats, un so de banda més complet que també es veu reflectit en els directes. La nova formació condueix les cançons entre la intensitat i la intimitat, busca emocionar i que la gent marxi havent viscut una experiència nova.

 

Escolteu aquí mateix BONDAT SENZILLA.

Youtube:

Spotify:

Si esteu interessats en comprar-lo físicament ho podeu fer clicant >>aquí<<.

Visca la vida

El món està ple de cares agradables
i vives.
Les veig al meu voltant,
totes a una distància gairebé infinita
de mi.
Tot i això, hi són.
Fins i tot un 1 de gener,
que el món sembla
que toca el seu punt més baix,
més fràgil.
Fins i tot llavors,
tot de cares enceses com estels
m’envolten
somrient purament
com un castell de focs
que esclata dalt del cel.

Efectivament hi ha amor
que no sabem llegir,
però que impregna
cada cosa que toquem.
Amor fins i tot en la ganyota
més ofensiva i corcada.
Fins i tot allà hi ha un torrent de llum
imparable i miraculós.

Cal ser-ne conscient,
perquè repetidament se’ns obre
un dia
al davant,
amb el seu cel, el seu trànsit
i els seus arbres.
Repetidament
les muntanyes de cabrera s’aixequen
com balenes immenses
al fons de la mirada.
Tot col·locat minuciosament
al seu lloc
perquè hi puguem passar les mans per sobre,
perquè hi puguem plorar desconsoladament.
Perquè ens hi puguem enamorar
com foc
a dins.

Visca la vida
blanca i daurada
que ens omple les mans de força.

(01-01-2017, Vic (Viena))