Els imprescindibles de MMP (12è programa)

Aquí teniu l’últim capítol del meu aclamat programa radiofònic. Aquest és del poema “Túmul de vent“.


“(…) Avui he pensat de parlar del poema “Túmult de vent”, del llibre “Després de tot”, un llibre que en Miquel va anar escrivint al llarg del temps, entre el 1990 i el 2002.

En aquest poema es parla del dubte. Es parla de com a vegades ens costa conèixe’ns, saber què volem. I de com a vegades ens costa saber si som qui realment volem ser. Parla d’aquesta línia fina que separa el que veiem clar del que no, d’aquest espai per el que passem a les palpentes tant sovint.
El dubte arriba quan no sabem el que volem, o quan no sabem què voldrem en un futur. Sabem que el món canvia i que nosaltres canviem, i tot sovint sembla un lloc ben diferent aquell moment del passat en que varem decidir alguna cosa. Molts cops ens sembla increïble que no veiguéssim que aquella decisió no era encertada.
El dubte ve perquè se’ns amaga la realitat, perquè se’ns amaga el futur, o perquè se’ns amaga el que pensarà l’altre gent. Tots vivim sota un judici permanent, i les nostres decisions ens van delimitant la vida.
És el perill i la responsabilitat d’escollir, però fins a quin punt podem decidir què ens agrada o ens deixa d’agradar? Fins a quin punt som nosaltres qui decideix? És interessant pensar que molts cops les nostres decisions venen marcades de forma totalment imperativa pel nostre subconscient.
Molts cops, el que ens sembla que és prendre una decisió, es centra sobretot en intentar descobrir què volem, i curiosament, aquest acte racional ens endinsa en un bosc immens de pros i contres que encara ens pren més perspectiva.
El poema fa referència a aquesta incertesa. A descobrir-se de cop i volta sense cap punt de referència, a sentir-se com un desconegut.
I potser és justament en aquest moment en què ens acostem més a la nostra essència, perquè sigui com sigui, el dubte, la nostra manera de dubtar i la nostra manera de decidir, és el que ens fa ser exactament qui som.”

La gent que no es troba

Tota la gent que no es troba
es va cargolant en un racó
i s’asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
com si fossin fulles seques
i es trenquen a trossets.
I al cap d’un temps,
quan ja fa molt que hi són,
una ventada s’ho emporta amunt,
i el sol hi brilla com mai
i els entén i plora per dins,

i els estima profundament.

El Karma (Esperar la sort)

Hi ha una forma infal·lible
de morir-te de fàstic;
Consisteix en esperar la sort
o una espècia de justícia divina.


Quedaràs encartonat en un racó
si ho proves.
Tirat a la cuneta com un animal mort.


La cosa funciona així de moment.

Els imprescindibles de MMP (11è programa)

Aquí teniu un nou programa de “Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol”, de Ràdio Roda. Aquest és del poema “Si parlo de la mort“.

“(…) Avui he pensat de fer el poema “Si parlo de la mort”, del llibre “Quadern de vacances”, fet el 1975.

El que em crida l’atenció del poema, i en general, del fet d’avançar cap a la mort, és que, sempre que no ve de cop, amb la mort hi hem de conviure un cert temps.
La mort sol néixer a dins nostre, és podria dir que creix en nosaltres i que se’ns va apoderant fins al final. És interessant veure la relació que les persones mantenim amb el nostre deteriorament, perquè en definitiva, som nosaltres mateixos els que el provoquem.
Tard o d’hora el cos ens jugarà en contra, i quan això passi, ens convertirem en el nostre pitjor enemic, i serem un enemic al que no podrem culpar ni destruir.
Resulta impactant que hi hagi una gran part del nostre esser que ens és totalment desconeguda i incontrolable. Una part de nosaltres que actua de forma autònoma i que ens marca el ritme vital.
Tothom afronta el seu deteriorament com pot, i de ben segur es passa per tot un cicle emocional. No sé si tots serem capaços de mirar la mort frontalment i perdre-li el respecte. El que segurament farem, però, quan comencem a conviure-hi, és adonar-nos de que la vida és molt més real del que ens pensàvem.”

Preparant nou disc

Resulta que avui he quedat per assajar amb aquesta gent. La intenció és gravar unes cançons noves que he anat fent últimament i també re-gravar-ne algunes del disc anterior. Tot amb una instrumentació nova i un nou enfoc. En principi hi haurà bateria, guitarra elèctrica, guitarra clàssica i teclat, tot i que encara pot canviar molt tot. 
Estic molt content perquè aquesta gent toca molt bé.
Aquest és el principi d’una cosa que portarà feina i que durarà temps, però serà tot un plaer.

Els imprescindibles de MMP (10è programa)

Després de les vacances d’estiu (i una mica més) aquí teniu un nou programa de Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol, de Ràdio Roda. Aquest és del poema “Ull de bou“.

“(…) El que he triat per avui és un que es titula “Ull de bou”, del llibre “La pell del violí”. Un llibre que es va escriure entre el 1972 i el 1973.

En aquest poema es parla de la sensació que acompanya alguns dies en els que sembla que tot és pràcticament impossible. Parla de la vida avorrida, i de l’amenaça que suposa. I en certa manera, parla del que hi ha d’aliè en els moments que vivim; perquè a vegades sembla que les coses només poden passar des de fora. Hi ha dies en que semblem espectadors del món i de la nostra pròpia vida. Moments de pas en que res sembla possible a curt termini i en els que ens envaeix una sensació de que no val la pena. Són dies en que tot el que voldríem fer s’ha d’ajornar per alguna qüestió o altre, o per una desgana nostra potser. Perquè l’avorriment sol ser tant molest com còmode.
I és curiós contraposar aquests dies amb aquells altres en que, de cop i volta, tenim empenta per acabar de solucionar tot el que teníem a mig. És curiós que un cop hem començat a prendre decisions, i ha actuar, ens sigui molt més fàcil continuar fent-ho. Com si la possibilitat de fer les coses anés lligada, d’alguna manera o altre, justament a la intenció verdadera de fer-les. A una espècie de valor o empenta interior que va més enllà d’un “voler” passiu.
En el poema es parla dels dies que ens acorralen, que ens prenen les ganes de tot. I ens parla de la nostra capacitat per influir-hi.

 

Ens parla del poder que tenim per fer-nos protagonistes, en més o menys mesura, del que volem viure.”

El món ample

Ahir va ser realment una satisfacció immensa i una gran alegria poder compartir amb tots vosaltres aquest llibre nou que he fet. Només puc fer que donar les gràcies a tota la gent que va venir i molt especialment a en Gerard, l’Íngrid i en Jaume, que em van acompanyar en la presentació de la millor manera possible. 

Gràcies!

Aprofito per dir que el llibre ja es pot trobar als següents llocs:  

Vic: La Tralla
Manlleu: Can Contijoc
Roda de Ter: Can Manolito

Barcelona: Llibreria Laie
Olot: Llibreria Drac

Girona: Llibreria Geli
Ripoll: Llibreria Esther Maideu

També es pot comprar on-line.