12 poemes imprescindibles de Miquel Martí i Pol

[:ca]

Feia dies que volia fer un post agrupant tots els programes de “Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol” i no trobava mai el moment. Avui finalment ho he fet.
Al llarg de l’any passat vaig anar fent aquest petit programa a Ràdio Roda en motiu del desè aniversari de la seva mort; em va servir per conèixer millor la seva poesia i també per reflexionar i conèixer-me millor a mi mateix. Va ser una bona experiència.

 
Programa emès des del febrer del 2013 al al desembre del 2013

· Capítol 12 · Túmult de vent (23/12/2013):

· Capítol 11 · Si parlo de la mort (07/11/2013):

· Capítol 10 · Ull de bou (15/10/2013):

· Capítol 9 · De societat (19/06/2013):

· Capítol 8 · Lletra (27/05/2013):

· Capítol 7 · Podem, si vols, asseure’ns (10/05/2013):

· Capítol 6 · La veu se’ns torna (26/04/2013):

· Capítol 5 · El poble (12/04/2013):

· Capítol 4 · Un dia seré mort (28/03/2013):

· Capítol 3 · Comiat (14/03/2013):

· Capítol 2 · In memoriam (25/02/2013):

· Capítol 1 · El poema (11/02/2013):
[:es]

Feia dies que volia fer un post agrupant tots els programes de “Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol” i no trobava mai el moment. Avui finalment ho he fet.
Al llarg de l’any passat vaig anar fent aquest petit programa a Ràdio Roda en motiu del desè aniversari de la seva mort; em va servir per conèixer millor la seva poesia i també per reflexionar i conèixer-me millor a mi mateix. Va ser una bona experiència.

· Túmult de vent (P12) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013 12 23
· Si parlo de la mort (P11) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013 11 07
· Ull de bou (P10) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol_2013_10_15
· De societat (P9)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_06_19
· Lletra (P8)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_05_27
· Podem, si vols, asseure’ns (P7) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_05_10
· La veu se’ns torna (P6) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_04_26
· El poble (P5)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_04_12
· Un dia seré mort (P4)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_03_28
· Comiat (P3) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_03_28
· In memoriam (P2) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_02_25
· El poema (P1) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_02_11[:en]

Feia dies que volia fer un post agrupant tots els programes de “Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol” i no trobava mai el moment. Avui finalment ho he fet.
Al llarg de l’any passat vaig anar fent aquest petit programa a Ràdio Roda en motiu del desè aniversari de la seva mort; em va servir per conèixer millor la seva poesia i també per reflexionar i conèixer-me millor a mi mateix. Va ser una bona experiència.

· Túmult de vent (P12) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013 12 23
· Si parlo de la mort (P11) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013 11 07
· Ull de bou (P10) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol_2013_10_15
· De societat (P9)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_06_19
· Lletra (P8)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_05_27
· Podem, si vols, asseure’ns (P7) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_05_10
· La veu se’ns torna (P6) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_04_26
· El poble (P5)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_04_12
· Un dia seré mort (P4)
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_03_28
· Comiat (P3) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_03_28
· In memoriam (P2) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_02_25
· El poema (P1) 
Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_02_11[:]

Llibre amb Tapís


Doncs resulta que la gent de Tapís em va proposar de fer un llibre amb poemes il·lustrats. 

Tapís és una associació de Vic enfocada a la reinserció laboral de gent amb risc d’exclusió social. Fan tallers i classes, i miren de trobar sortida a gent que, si no, ho tindria força complicat. Actualment bona part del que fan al taller és amb paper reciclat; llibretes, calendaris, agendes… i ara volen provar també amb llibres. Ells fan tot el procés, el paper, el muntatge, la impressió, i tla distribució. La idea és aconseguir un mínim d’autogestió.

Pel que fa al llibre, serà una selecció de poemes amb il·lustracions de tot de gent que penso que són molt cracks. Crec que valdrà molt la pena.

La bona intenció

La bona intenció
creix en camps de blat.
Són camps immensos
que, al cap d’un temps,
algú segarà amb violència.
Llavors en quedarà algun tros tirat per terra,
però pràcticament tot
quedarà trinxat.
L’any següent, però,
en tornarà a créixer de nova,
i així durant molt temps.
Fins que la terra sigui tan morta
que ja no hi pugui arrelar més.

Marxar (maqueta)

Aquí teniu un tema nou que he estat gravant aquests dies. Com que abans no tingui el disc acabat encara falta temps, em feia gràcia ensenyar alguna cosa del que estic fent de música últimament. És un tema gravat a casa d’una forma força precària, o sigui que no és la versió definitiva, però espero que us agradi.

Els imprescindibles de MMP (12è programa)

Aquí teniu l’últim capítol del meu aclamat programa radiofònic. Aquest és del poema “Túmul de vent“.


“(…) Avui he pensat de parlar del poema “Túmult de vent”, del llibre “Després de tot”, un llibre que en Miquel va anar escrivint al llarg del temps, entre el 1990 i el 2002.

En aquest poema es parla del dubte. Es parla de com a vegades ens costa conèixe’ns, saber què volem. I de com a vegades ens costa saber si som qui realment volem ser. Parla d’aquesta línia fina que separa el que veiem clar del que no, d’aquest espai per el que passem a les palpentes tant sovint.
El dubte arriba quan no sabem el que volem, o quan no sabem què voldrem en un futur. Sabem que el món canvia i que nosaltres canviem, i tot sovint sembla un lloc ben diferent aquell moment del passat en que varem decidir alguna cosa. Molts cops ens sembla increïble que no veiguéssim que aquella decisió no era encertada.
El dubte ve perquè se’ns amaga la realitat, perquè se’ns amaga el futur, o perquè se’ns amaga el que pensarà l’altre gent. Tots vivim sota un judici permanent, i les nostres decisions ens van delimitant la vida.
És el perill i la responsabilitat d’escollir, però fins a quin punt podem decidir què ens agrada o ens deixa d’agradar? Fins a quin punt som nosaltres qui decideix? És interessant pensar que molts cops les nostres decisions venen marcades de forma totalment imperativa pel nostre subconscient.
Molts cops, el que ens sembla que és prendre una decisió, es centra sobretot en intentar descobrir què volem, i curiosament, aquest acte racional ens endinsa en un bosc immens de pros i contres que encara ens pren més perspectiva.
El poema fa referència a aquesta incertesa. A descobrir-se de cop i volta sense cap punt de referència, a sentir-se com un desconegut.
I potser és justament en aquest moment en què ens acostem més a la nostra essència, perquè sigui com sigui, el dubte, la nostra manera de dubtar i la nostra manera de decidir, és el que ens fa ser exactament qui som.”

La gent que no es troba

Tota la gent que no es troba
es va cargolant en un racó
i s’asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
com si fossin fulles seques
i es trenquen a trossets.
I al cap d’un temps,
quan ja fa molt que hi són,
una ventada s’ho emporta amunt,
i el sol hi brilla com mai
i els entén i plora per dins,

i els estima profundament.

El Karma (Esperar la sort)

Hi ha una forma infal·lible
de morir-te de fàstic;
Consisteix en esperar la sort
o una espècia de justícia divina.


Quedaràs encartonat en un racó
si ho proves.
Tirat a la cuneta com un animal mort.


La cosa funciona així de moment.

Els imprescindibles de MMP (11è programa)

Aquí teniu un nou programa de “Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol”, de Ràdio Roda. Aquest és del poema “Si parlo de la mort“.

“(…) Avui he pensat de fer el poema “Si parlo de la mort”, del llibre “Quadern de vacances”, fet el 1975.

El que em crida l’atenció del poema, i en general, del fet d’avançar cap a la mort, és que, sempre que no ve de cop, amb la mort hi hem de conviure un cert temps.
La mort sol néixer a dins nostre, és podria dir que creix en nosaltres i que se’ns va apoderant fins al final. És interessant veure la relació que les persones mantenim amb el nostre deteriorament, perquè en definitiva, som nosaltres mateixos els que el provoquem.
Tard o d’hora el cos ens jugarà en contra, i quan això passi, ens convertirem en el nostre pitjor enemic, i serem un enemic al que no podrem culpar ni destruir.
Resulta impactant que hi hagi una gran part del nostre esser que ens és totalment desconeguda i incontrolable. Una part de nosaltres que actua de forma autònoma i que ens marca el ritme vital.
Tothom afronta el seu deteriorament com pot, i de ben segur es passa per tot un cicle emocional. No sé si tots serem capaços de mirar la mort frontalment i perdre-li el respecte. El que segurament farem, però, quan comencem a conviure-hi, és adonar-nos de que la vida és molt més real del que ens pensàvem.”

Preparant nou disc

Resulta que avui he quedat per assajar amb aquesta gent. La intenció és gravar unes cançons noves que he anat fent últimament i també re-gravar-ne algunes del disc anterior. Tot amb una instrumentació nova i un nou enfoc. En principi hi haurà bateria, guitarra elèctrica, guitarra clàssica i teclat, tot i que encara pot canviar molt tot. 
Estic molt content perquè aquesta gent toca molt bé.
Aquest és el principi d’una cosa que portarà feina i que durarà temps, però serà tot un plaer.