Urgent

Hi ha coses urgents
com ara dir-te que t’estimo,
mirar-te als ulls abans de morir,
o tocar-te la galta amb els dits.

És urgent venir-te a veure
abans que cap guerra ens separi,
aturar una mica l’univers
i pensar que fa segles que et conec.
Perquè fa segles, n’estic segur.
En alguna vida d’abans
ja havíem fet l’amor
i havíem vist junts
postes de sol antigues
que s’estenien vermelles, cel enllà,
com amor escampat per l’aire.

En Jaume Coll

En Jaume està fet de pedretes petites
que s’enfilen una a sobre l’altra,
delicades i de colors.
I construeixen mons finíssims,
molt fràgils i purs,
mons que li cauen del cap
i et cobreixen un instant,
mentre tanques els ulls
i mous el cos dins el bosc,
que ara muntanya,
que ara ocell.
I vespres marrons taquen la vall
i tot això que tant li agrada
dels gossos i els cavalls,
que se t’acosten i t’ensumen
i et fan menys home i més mirada.
Fins que la nit s’empassa el poble
i neix de nou quan ve l’albada.

Videoclip de L’arbre ple de flors

Aquest és el nou videoclip que hem fet per L’arbre ple de flors. Estic molt content d’aquesta feina, crec que és el videoclip més original que hem fet fins ara. Les il·lustracions d’aquest videoclip les ha fet la Júlia Olivella, il·lustradora i animadora de Puigpelat, i jo mateix n’he fet el muntatge. El videoclip va narrant la història de la cançó amb imatges que es van construint, a vegades de forma literal i a vegades de forma metafòrica.
Amb la Júlia ja hi havia treballat anteriorment, ella és qui va fer la portada de Bondat senzilla i del single d’Ànima de corall. Espero que us agradi!

Records dispersos #2 (en Mariano)

En un dels concerts de presentació del disc que vam fer a la Casa Tortadès va venir en Mariano. Va ser una sorpresa. Ens vam saludar just abans de començar. Es va asseure a primera fila i vam fer tot el concert. Aquell concert l’acabàvem fent El riu, el poema de Les coses que et fan falta i Arrenca el vol. La gent va aplaudir molt.
Després de saludar amb el grup, la gent es va començar a aixecar, ell va venir cap a mi i em va abraçar. Li vaig preguntar si li havia agradat, i em va contestar que sí, que li havia agradat molt.

Records dispersos #1 (Festival de Pedralbes)

El dia que tocàvem al Festival de Pedralbes en Garfunkel va fer parar les nostres proves de so perquè deia que el molestàvem. Ell en teoria ja havia d’haver acabat les seves, però les va allargar una hora més. Un cop va haver acabat, nosaltres vam poder començar les nostres, però només quedava mitja hora perquè comencéssim el concert.
Les vam fer tan ràpid com vam poder i vam marxar, la gent ja anava arribant. Al cap de poc vam sortir per començar el concert. Vaig començar jo sol amb Cor de blat, i en el moment en què entrava tota la banda, vaig veure com els meus pares arribaven del fons i s’asseien en una de les taules. No m’hauria imaginat per res que vinguessin. Això em va fer somriure i estar content durant tot el concert.