Tot aquest univers
només és un instant.
Tot està explotant.
Ara mateix,
tot està explotant.
Té uns ulls plens de força
que s’enfronten al món
i et fan l’amor
ponent-se sobre teu.
Té un cor ple d’aurores i rius daurats
on hi beuen cavalls i cignes,
on sembla que hi càpiguen tres vides.
Ella és una onada blava
que et besa i se t’emporta.
És mare d’un somriure immens
que li eixample l’ànima.
Amiga cristal·lina
tot el que m’has donat és bo.
Gràcies per aquests dies
i que tinguis bona sort.
[:es]Té uns ulls plens de força
que s’enfronten al món
i et fan l’amor
ponent-se sobre teu.
Té un cor ple d’aurores i rius daurats
on hi beuen cavalls i cignes.
On sembla que hi càpiguen tres vides.
Ella és una onada blava
que et besa i se t’emporta.
És mare d’un somriure immens
que li eixample l’ànima.
Amiga cristal·lina
tot el que m’has donat és bo.
Gràcies per aquests dies
i que tinguis bona sort.
Un dia em trencaré pel mig
però ho faré tan a poc a poc
que ningú se n’adonarà.
I després explotaré a trossets petits
que s’escamparan pel cel
a càmera lenta.
Serà un dia ple de llum
i el món es col·lapsarà un breu instant
per fer callar el dolor
que tanta gent té dins el cap.
I de cop tot somriurà d’una manera extraordinària
i la gent es donarà la mà
amb una bona intenció tan cristal·lina
que empetitirà les malalties
i la fúria de la mala sort
més fonda i negre;
fins i tot això serà insignificant,
perquè l’amor
estrenyerà amb força
fins a l’últim racó de vida
i no existirà res més.
A vegades et cauen regals del cel.
L’Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.
Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l’aire net a la mirada.
Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure’t.
Tinc l’estol d’ocells al pit,
el desig d’entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.
El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.
aquest últim petó.
Les paraules que et diuen
són mobles que pesen molt
i els has de portar a sobre l’esquena
com pots.
I has de fer veure que no entens
tot el descampat de pensament
que porten darrere.
Com si no entenguessis
el que volen dir en el fons.
Una gota regalima
tallant la galta;
aixecant la tristesa de la pell.
A dins hi té la guerra
i un silenci contingut,
i el cor hi explota incontrolable;
absolutament sincer.
