Els amics

Tenyeix una petita ombra al seu mirall
De cop li estampa el puny a la galta.

Després respira, ningú no ha vist res.
I ara ves-te’n a un racó,
Ajup-te i esgarrapat la cara.

Desembolica aquell caramel,
Desembolica’l
I sobretot mou-te al compàs,
Si fas un gest en falç els tindràs allà

Amb les seves boques i els seus ulls,
I la seva llengua bavosa i plena de merda

I pots notar les mirades, i les rialles de hiena
allà al fons.

S’empastifen la cara amb tot de cendra,
Han buidat el calaix de la xafardera petarda i morta de fàstic.

Aquesta podrimenta…
És aquesta podrimenta,
Comenten les coses amb una malícia tan rància
Que fa venir arcades i vòmits
I em cargola al terra entre espasmes.

Comment: 1
  • Nil 19/03/2008 2:35

    Per casualitat he trobat el teu espai.

    M’encanta en especial aquest. Molt real…

    Salutacions!

    (per cert, em dic Nil)

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.