La política

Sento veus com a càmera lenta… que parlen i parlen…
Veus cobertes de caspa a les espatlles
Que es belluguen feixugues, com un engranatge pesant.

La incompetència humana és col·lossal,
el que em sorprèn és que no hi hagin més assassinats.
Jo per exemple
Em carregaria al meu veí de baix,
Un avi carregat de rencor i de merda,
Sempre apunt per mirar-te amb aquells ulls de cendra i prepotència.
“estos jovenes de ahora son unos mal educados”
Pobre polsim de ronya, aviam si es decideix a palmar-la d’una vegada.

En fi

El tema era la política,
M’imagino la política i veig una boca oberta de bat a bat,
Veig un senyor que s’erosiona, enfonsat en un sofà,
O un universitari, que fa veure que te cultura.

Jo vull sentiment
El vull clavat als braços
Vull marxar amb tu de viatge
I no tornar

No Comments

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.