Punxades a la nuca

Tinc com un buit a dins meu que em crema,
un buit ple d’espines clavades a l’estomac.
Ja m’agradaria a mi descuidar-me el dolor a casa,
però estic tan nerviós que no puc viure

la por, és la por, el terror.
què en serà de mi? m’estic deteriorant.
Si no ho escric crec que la febra em treurà els ulls
amb una cullera, amb nauseas
i aquests crits d’ultratumba,

tot ballant sobre el meu cap
la por s’enfila, el terror.
la suor freda m’enganxa a la roba i als llençols
i em plego desorbitat,
empapat de fàstic.

No ho vull, no ho vull!!
deixeu-me culpar algú
deixeu-me arrencar aquesta merda de cos

Quí us ha parit
us penseu que em cardareu per terra
jo he vingut aquí a viure
a viure!!

i mira’m
doblegat sobre la taula,
destrossant aquest tap

No Comments

Post a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.