Divagacions sobre l’art

Com deia en Miquel Martí i Pol, a vegades s’obre la porta i ho veiem tot molt més clar; coses que durant molt de temps no podíem veure per manca de perspectiva.
L’art és transmetre una energia, i hem de saber quina energia tenim per transmetre.
Tinc molts amics fent art, i molt pocs aconsegueixen fer res que valgui la pena; res que sigui intrínsecament art. Puntualment algú troba l’essència, la puresa, en una peça. Això requereix una idea pura, però sobretot una interpretació pura.
És impressionant veure el pilot de temps que arribem a perdre tots fent coses que no van a parar enlloc; coses que ja d’entrada comencen en mala direcció. És impressionant el pilot de pensament que es pot edificar en justificar fracassos, o en organitzar una obra o un espectacle sense essència.

Sobretot la falta de perspectiva fa que es canalitzi força en mala direcció. Que fàcil seria si ho poguéssim veure des de fora…

(Text escrit el novembre de 2014)
No hi ha comentaris

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.